benvingudes al meu món

Xavier Minguella Fotografia - autoretrats13abril2022-9339-ts20240625171954467474.jpg

Vaig camí dels 30 anys com a fotògraf titulat i vivint d'això i, si ho faig, és senzillament per que m'encanta.

El que és bonic de la Fotografia és que és evolutiva i si hi sóc és perquè, principalment el meu desig era ser dibuixant (o il·lustrador) però l'evolució de la temàtica de les meves creacions em va portar a un altre món, més figuratiu, el món en el que heu entrat per conèixer-me com a fotògraf.

Vaig començar a l'edat de 10 anys, amb una Kodak Instamatic 126 en blanc i negre, les meves primeres fotos van ser fetes en una corbeta militar després d'una visita escolar al port de Barcelona, així va començar tot, amb càmeres de gran públic, no m'hauria imaginat mai que hagués acabat vivint d'això, encara que alguna cosa flotava a l'aire...

El 1986 em va arribar la meva primera rèflex, una Canon T70, hauria pogut arribar un any abans però el meu pare la tenia guardada en un armari i em va fer esperar.

El 1992 vaig començar a guanyar concursos de Fotografia, portant-me el premi especial Televisió de Catalunya al concurs organitzat per Kodak anomenat "Objectiu , viure a fons" entre altres de menys calibre, aquell mateix any i després de veure que les meves expectatives per ser dissenyador gràfic s'esvaïen i després d'haver superat les proves d'accés a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, decideixo estudiar Fotografia a Brussel·les, on residia amb la família des del 1988.

He estat llorejat en unes 20 ocasions al concurs internacional organitzat per la revista francesa, PHOTO entre 1990 i 2022, el 1995 vaig obtenir la meva titulació oficial que donava accés a la professió al Benelux, dos anys més tard vaig tenir la meva botiga de Fotografia a Brussel·les i 6 anys més tard, vaig tancar per tornar a la meva terra, Catalunya.

El 2004 em vaig establir a la ciutat natal del meu pare, Les Borges Blanques (Lleida) i després de provar treballs alternatius per sobreviure, em vaig adonar que havia de seguir sent fotògraf i així van començar col·laboracions amb el diari Som Garrigues i fins ara he publicat i venut centenars de fotos, avui dia em sento satisfet de la meva trajectòria encara que, hi ha molt món per descobrir i el meu art ha d'arribar a tots.

Aquesta és la meva web, com a fotògraf especialitzat en retrat i esdeveniments, podreu veure el que he estat realitzant en aquests darrers 20 anys, la majoria en digital, encara que, no he abandonat encara la fotografia analògica, espero que us agradi el que veieu, estic actualitzant treballs antics ja que l'evolució dels programaris d'edició ha estat tan potent en els darrers temps que segons el treball mereix una segona versió, mostren millor la meva evolució tècnica, encara que altres prefereixo mostrar-los tal com es van editar en el seu moment, per que l'essència de tot, no és a l'edició.

Xavier Minguella Fotografia - autoretrats13abril2022-9334-ts20240625172008723211.jpg

No és casual que sigui fotògraf, des de ben petit destacava en dibuix i tenia clar que apostaria per cursar belles arts i viure'n, encara segueixo dibuixant, però és la Fotografia que m'omple molt més, principalment per que el que faig és amb persones físiques, el contacte és molt important i jo sóc d'aquelles persones que són felices vivint en aquest món i pel sol fet de conèixer algú de qui desconeixia la seva existència, ja val la pena ser-hi.

M'encanta la bellesa que desprèn la gent, bé, dit d'una manera general i, quan parlo de bellesa no estic parlant de cànons de bellesa establerts, una dona (o un home), desprèn bellesa independentment de la seva aparença física, per a mi aquesta bellesa és la més important i aquesta bellesa és a cadascuna de les persones, sigui model professional o no, penso que tothom és retratable podent deixar empremta, em fa pena que hi hagi fotògrafs que pensin que això només s'aconsegueix amb físics agraïts, tot és interpretable i crear aquest tipus d'estereotips em fa mal a l’ànima, ho trobo lamentable.

Penso que la meva feina és coherent, sóc aquí perquè tots tingueu accés al meu art, sense discriminar, cert és que m'hagués agradat haver accedit a perfils molt diferents als que mostro a la meva web, però per diferents raons no vaig aconseguir obrir aquesta porta , parlo de persones amb discapacitats físiques de qualsevol mena, jo no discrimino a ningú però si la porta no s'obre cal mostrar respecte en tot moment.